Hi ha successos en la vida que de tan
desitjats pareix que tarden més en arribar. El dia de partida cap al
primer viatge d'estudis és un d'aquests moments que de tan esperats
fan que el temps, tan inexorable, adquireixi plasticitat...
I tanmateix el moment ha arribat i ha
passat i d'aquí a poc no serà més que un record... això sí,
segurament un gran record, d'aquells que duren tota la vida...
DIMECRES DIA 14 DE MAIG DE 2014
Ens trobam tots a les 5:15 de la
matinada a la plaça del pes. Hi ha bones expectatives. També hi ha
nervis. Els pares donen els últims consells. Començam a caminar cap
al bus i algú ja ha deixat alguna motxilla i alguna càmera
fotogràfica sobre un dels bancs de la plaça...
Començam el primer recompte. 1, 2,
3,... 45, podem partir. Durant el camí cap a l'aeroport hi ha alguns
nins amb mala cara:
- Què passa no estàs bé?
- Tenc mal de panxa. - contesta n'Alba
Lindo.
- Va bé tot? - Demanam.
- Pas pena per el vol.
- És la primera vegada, ens
contesten... (per què les primeres vegades de coses bones deuen fer
passar pena i en canvi d'altres de coses no tan bones no en fan
passar gens...??)
El bus segueix el seu trajecte. Hi ha
una posta de lluna impressionant. Hi ha un silenci relatiu.
Arribam a l'aeroport. Revisam que no
hi hagi oblits... ja ho crec, una jaqueta negra, i una renyonera (del
mateix de la motxilla i la càmera sobre el banc de la Plaça del
Pes). Repartim les targetes d'embarcament i embarcam els equipatges.
Esperam una estoneta asseguts a la terminal. “Embarcaran primer els
passatgers amb nins” diuen per la megafonia “segur que som
nosaltres” pensam... N'hi ha que demanen a veure si les maletes que
embarcam arriben directament a l'hotel...
Partim a l'hora prevista... pujam i
baixam... ja hem arribat??!! Recollim els equipatges i sortim. A fora
ens esperen les nostres guies d'EducaTours: na Montse (la més
veterana dels viatges a BCN del nostre col·legi) i n'Anna, la seva
filla, (que devia tenir visc a les mans perquè des del primer moment
va dur enganxades a 5 o 6 nines de cinquè).
Pujam al bus i partim cap a La Palma
de Cervelló on ens esperen pel Paintball. Na Montse aprofita el
trajecte per explicar-nos una mica d'història i de geografia de
Barcelona; ens parla dels primers pobladors de Barcelona, els
Laietans, que poblaren Montjuic; ens parla dels romans i de la seva
Barcino; de les ciutats romanes en forma d'aspa (cardus i decomanus o
una cosa semblant anomenaven a cada part de l'aspa) i del foro que
feien a la intersecció de les aspes. Finalment ens explica que
Barcelona està entre dos rius (Besós i Llobregat) i dues muntanyes
(Montjuic i Tibidabo)... A na Montse li agrada parlar, es veu de
seguida, no passa gens de pena i pareix que s'escolta a sí mateixa.
És una bona guia.
PAINTBALL:
Arribam al paintball una mica tard
perquè passam de llis i llavors no trobam cap lloc per poder fer
mitja volta... (mira que hi ha rodones cada 100 metres i ara que en
necessitam una no la trobam). Ens fan fer dos grups; ens donen un
casc, un guardapit salvapilotades i l'arma reglamentària i cap a la
guerra s'ha dit...
Ens expliquen les normes del joc i ens
proposen diverses proves competitives. Aviat hi ha els primers ferits
i qualque amonestació perquè alguns es tiren a les mans i altres,
per no errar el tir, es tiren a “bocajarro”, es a dir, cos a cos
fent servir l'escopeta com si fos un bastó. En Jordi no es vol
morir; diu que no és que l'hagin mort de veres...és que ell s'ha
aturat per ajudar a un que ha caigut i llavors l'han mort...”Jordi,
la guerra és la guerra. Si no et vols morir hauràs d'estar una
guerra sense jugar...” li contesten. També es perden una guerra
n'Andrés, n'Artur i n'Ian.
A la segona o la tercera guerra el mal
de panxa provoca les primeres insubmissions. Es declaren insubmises
per mal de panxa n'Alba Lindo i na Maria Ferrer i una guerra més
tard s'hi afegeixen na Yolanda i n'Inès Trigo. Mentre esperam que
s'acabi la guerra o s'acabi el mal de panxa una abella ens dona
voltes... N'Inès, s'ho ensuma...segur que me pica... aniré a una
altra taula perquè dins aquestaaa...tanmateix el destí mana i al
cap de poc temps, tot i canviar-se de taula, una abella li pica a un
genoll i a més li pica tan fort, la punyetera, que li forada els
pantalons!!! Na Mª Antònia, de la Creu Roja del paintball, li cura
la picada.
Entre tir i tir i després de 5 o 6
guerres ja s'han fet les 14:00 hores. La guerra és la guerra però
la gana i sobretot la sed, vaja sed... ens fan aturar i com dèiem,
començam a dinar. Pegam dues bocinades al menjador del Paintball i
de seguida partim cap a Barcelona perquè a les 16:00h hem de ser al
Zoo.
Quan passam pel port de Barcelona, na
Montse ens explica que hi ha un port comercial i un port esportiu.
Ens fa observar la grandària d'alguns creuers i la gran quantitat de
contenidors que hi ha. Els nins i les nines, que són molt
observadors, s'hi fixen molt, però quan s'obre un torn de preguntes
enlloc de demanar sobre el port li demanen:
-Montse, què és això que hi ha a
l'esquerra?? I és que ja ho diuen: “uns comptes fa s'ase i uns
altres es caminer”... en lloc de mirar al port miraven al
cementiri...
ZOO
DE BARCELONA. Visita guiada:
A l'entrada del zoo hi ha gent que ens
espera. Són n'Andreu (el fill de na “Tito”), la seva al·lota i
en Joan Danús.
Feim dos grups. Els de cinquè amb una
monitora i els de sisè amb una altra. La primera estació és la
dels Búfals, zebres i estruços. Ens expliquen per què són
importants els zoos i quina és la seva funció...
N'Aleix fa mala cara...ens mira i ens
diu:
-“Mira aquella”!! “Mira
aquella”!! “Eeeecc”!!...
Va ser una zebra que menjava buines
fresques per si hi trobava alguna llavor sense digerir.
La segona estació és la de les
moneies aranya. Entre altres coses, ens varen dir que les moneies
tenen por a l'aigua i què per això hi havia un fosso amb aigua per
evitar que s'escapassin...(no ens varen dir, però, que l'aigua
estava electrificada).
Tercera estació: lleons marins. Vaja
piscinarra!!. Un mascle i tres femelles que tenen fills (ens
expliquen què és el zel) cada tres anys perquè l'embaràs dura un
any, l'alletament un altre any (mentre alleten no es posen en zel) i
un altre any pel següent embaràs: total, un fill cada tres anys.
Quarta estació: delfinari. Un dolfí,
dues dolfines i un dolfinet. Què bé que neden!!! I què ràpid que
neden!!! Són els guepards de la mar. Fan un bots molt alts i quan
tornen a caure a l'aigua gairebé no fan ni renou. Els cuidadors els
donen les ordres amb senyes i els fan parlar i saludar al públic...
són més llests que qualque persona llesta!!! Quina canya!!!
Quinta: elefants. Sexta: rinoceront:
setena: ós bru. Vuitena: pingüins. Novena: goril·la. Aquí les
monitores s'acomiaden i tenim uns 45 minuts per poder anar al nostre
aire. A l'hora convenguda tothom hi és!! Fins ara tothom hi ha estat
a totes les hores convengudes i això que dins la nostra guarda hi ha
moltes ovelles fugisseres...!!!
Encara tenim sed. Fins ara no havíem
pogut comprar beure... però saps que ho és de car!! Els raonaments
que fan els nins tenen tota la raó però, al final, sucumbim i
acabam tots amb un bon gelat o una bona granissada.
Sortim del Zoo. Per sortir del zoo no
surts per la sortida. Per sortir del zoo surts per la tenda del zoo.
I gairebé tothom cau en la trampa... punyeteros!!!
ALBERG
I
SOPAR:
Partim cap a l'alberg a deixar
l'equipatge. No tenim temps per duxar-nos i de seguida sortim i anam
caminant cap al Maremagnum on hi soparem. En arribar-hi disposam d'un
temps per fer una volta pel centre comercial:
-No ho gasteu tot d'una vegada. -Algú
recomana.
A l'hora convinguda tothom hi torna
ser...quina bondaaaada!!!
-Heu comprat molt?? -Demanam.
Vaja. Mitja tenda...
Ells:
alguns
una
gorra.
Altres
una
gorra
i
unes
ulleres
de
sol.
Altres
un
xandall.
Alguns
compren
llepolies
per
fer
una
festa
privada
a
l'habitació
de
l'alberg...
n'Ian
té
molt
de
futur
com
a
organitzador
de
grans
esdeveniments
festius...
no
se
li
escapa
cap
detall...
Elles:
a
“Shana”.
Algunes
una
camiseta.
Algunes
uns
calçons
i
una
camiseta...
o
dues.
Una
tota
sola
3
o
4
camisetes
(el
seu
pare
ens
va
dir
6
camisetes).
Sopam a un restaurant del Maremagnum
que es diu “Fresco”. Passes i culls el que et fa ganes de primer
i llavors tornes passar i culls el que et fa ganes de segon. El
primer quasi tot és verdesca...n'hi ha algun que just cull olives...
algun olives i patatilla... el segon ja va anar millor... tothom va
collir pizza. Molts pocs peix. Quasi tothom gelat...
Acabam de sopar i passejant, tira
tira, partim cap a l'alberg. A punt de sortir de la zona del
Maremagnum n'Inès Trigo veu una guarda de cans i pensant amb el que
li havia passat amb l'abella... li varem aconsellar que millor no els
digués res...
Recorrem Via Laietana camí cap a
l'alberg. Ens hem de repartir quatre habitacions entre 48 persones.
Per quadrar el repartiment hem de proposar a algú d'un curs que vagi
a l'habitació de l'altre curs. En Jordi i n'Aleix de cinquè
s'ofereixen voluntaris per compartir una habitació amb els nins de
sisè (8 places) sense mestra/e. A una altra habitació hi ha tots
els nins de cinquè + un mestre (15 places). A una altra habitació
hi ha totes les nines de cinquè més una mestra (7 places) i a
l'altra habitació hi ha totes les nines de sisè + 4 nines de cinquè
+ una mestra (18 places).
Arribam a l'alberg sobre les 23:15 h
del vespre. Ens dutxam i cap a les habitacions. La consigna és que
podem vetlar una estona i podem parlar tranquil·lament però hem de
tenir esment de no molestar als altres clients de l'alberg.
Preventivament, un treballador de
l'alberg al que nosaltres anomenam “es negre de barba blanca”
perquè és negre i sense cap to despectiu, ens va fer unes quantes
visites de cortesia:
- Si haceis mucho ruído... cuidado...
El que haga ruido se va a dormir solo a otra habitación.
Però era un avís preventiu... No vos
penseu que fèiem una renouada... Simplement ganes de riure i passar
gust.
Malgrat aquestes visites, n'Ian seguia
planificant la seva festa privada... la festa era important... però
el més important va ser la planificació. Va fer invitacions VIP i
tot. Finalment ho va planificar tot tan bé que no hi va haver temps
per fer la festa...
A l'habitació dels nins sense mestre,
mentrestant, cercaven audios de por per fer por a les nines. I a les
habitacions de les nines hi havia converses fins que les entrava la
son. Sobretot, a les dues tothom ja dormia.
DIJOUS DIA 15 DE MAIG DE 2014
PORT
AVENTURA:
A les 7:15 tothom ja és al menjador
per berenar. Hi ha llet, cereals, magdalenes, pa de motle, mantega i
melmelada. Hi ha bon ambient. Fa bon temps... distrutarem!!
A les 8:15 ja som dins el bus i partim
cap a PortAventura que no és a Barcelona. És a Tarragona, si no hi
ha molt de tràfic en una hora i mitja hi serem. Dins el bus hi ha
molta tranquil·litat. Potser sigui que hi ha son...
Ja hi som. Som-hi. Feim camí cap a la
zona del Farwest on solem tenir el centre d'operacions i el punt de
trobada. Deixam totes les noses a un racó i a disfrutar s'ha dit...
Arriben els primers...
- M'he remullat a les cascades
d'aigua. - diu n'Alejandro.
- Ja has anat a les muntanyes russes?
- Demanen a n'Andrea Romo.
- No, em fan un poc de por. -
Contesta.- M'agraden més les atraccions d'aigua - Afegeix.
N'hi ha que escolten i intenten
encoratjar-se a si mateixos per vèncer les pors.
El premi a la més valenta i la més
resistent el se'n duu na Marta Gili que juntament amb na Marina, Na
Paula Nicolau, na Kelly, na Mª Pilar i en Bernat diuen que han anat
per tot. I el premi al més valent, perquè ha sabut enfrontar-se a
la seva por, és per n'Andrés García que ha anat a les dues
atraccions més intenses del parc, però li ha sortit molt car perquè
s'ha pegat una gran marejada i es passa mitja jornada encalentint-se
al Sol, com les iguanes, per poder seguir fent trull.
A les 14 hores anam tots a dinar a “La
Cantina” un gros restaurant a la zona de Mèxic. Ens donen
macarrons i un escalop. L'escalop es pot menjar però els macarrons
no tenen gust, just tenen color. El restaurant és molt fosc... és
tant fosc que en Mateu Tous i en Joan Ramon fan aquesta broma “T'ha
agradat el sopar??”.
A les 16:00h sortim i anam un altre
cop cap al punt de trobada, “a les 18:45 tothom aquí”, deim...
Van i vénen, beuen, conten, demanen si hem vist a tal o a qual i
se'n tornen... ve en Joan Ramon amb un martell inflable que ha
guanyat a una rul·leta. Empipa amb el martell a en Toni Hernàndez.
En Toni també en vol un, així ell també podrà empipar a algú
altre... I ja en tenim dos... Comencen a jugar a donar-se sabatades
amb els martells de plàstic... S'hi afegeix n'Alba Morillo, després
en “Geri” Lliteres... després en Sebastià. Passen gust...
s'arrien qualque martellada que si fos de veres no ho podrien
contar... però tot acaba bé... Tot va molt bé... va més bé del
que ens pensàvem...que així sia...
S'ha fet molt tard. A les 19:00h
encara hi ha gent que colca. Na Montse passa pena perquè hem de ser
al restaurant per sopar a les 21.00h. Encara ens hem de fer fotos de
grup a l'entrada del parc. No podrem anar a l'hotel per dutxar-nos i
posar-nos roba neta.
A les 21:00h hem pogut arribar al
restaurant. Ve la germana de na Marta a sopar amb nosaltres. Primer
plat? Ho endevinau? Pasta amb tonyina. Aquesta vegada és molt bona i
a més de color, té molt bon gust. Però els plats segueixen
plens...”Núria, no menges”? Li demanam. “No m'agrada”
contesta sense tastar i pensa per sí mateixa “com el menjar de sa
meva abuela no n'hi ha”, llavors treu una bossa que ha duit d'Artà
i obri una barreta de muesli amb xocolata... Ara ho entenem... No
podia ser que no hagués menjat res en dos dies...
Segon plat? Pollastre amb patates.
Boníssim (té un gustet molt fi de mostassa) però els plats
segueixen plens.
Postres? Tarta de maduixes o flam o
pudding. Ara ens agrada més i a la fi feim quedar bé al cuiner.
Primer
combat
de
boxa
pés
mitjà.
Motiu:
malentès entre
n'Esperança
i
na Maria
Flaquer.
Objecte
contundent:
martell
inflable
de
Joan
Ramon
o
Toni
Hernàndez.
Perdedors:
tos dos.
Sortim del restaurant i feim una volta
pel barri gòtic. Passam per la Catedral. Volem anar a les Rambles
però no podem més, esteim cansats. Són les 23:15h i encara ens hem
de dutxar i preparar les maletes. Feim mitja volta i cap al Gòthic
Point. Apagam el llum a les 2 del vespre. A l'habitació de les de
sisè s'arremolinen sobre el llit de na Marta i comencen a parlar; al
poc temps se n'adonen que na Marta ja està en fase REM i se'n van
“con la música a otra parte”.
DIVENDRES DIA 16 DE MAIG DE 2014
COSMOCAIXA:
A les 8:30 ens trobam tots al menjador
per berenar. Després de berenar acabam de recollir les habitacions i
entregam les 48 claus a recepció i... SORPRESA! No en falta cap!!!
Pujam al bus amb les maletes perquè
ja no tornarem a l'alberg. Partim cap al Cosmocaixa. Durant el
trajecte, na Montse ens explica algunes coses sobre la ciutat i sobre
Gaudí; ens mostra on acabava la ciutat vella amb les muralles i ens
diu que molts de barris actuals de la ciutat abans eren pobles
externs a la ciutat. Gràcia n'era un d'aquests pobles i com que
passam pel Passeig de Gràcia ens mostra la casa Batlló i la Pedrera
dos edificis construïts per Gaudi, el geni del modernisme, que va
ser el primer en fer moltes coses en arquitectura i d'això se'n diu
innovar, marcar tendències...
Arribam al Cosmocaixa, una fusió
entre museu, sala d'exposicions, zoològic, planetari i cinema/sala
de conferències. Baixam a la planta -5 on començam la visita a un
punt que parla del Bipedisme. Poca gent escolta les explicacions de
n'Anna perquè hi ha massa estímuls que ens desconcentren, això si,
té un grup de nines de 5è (Isabel, Mª Flaquer, Roser, Núria, i
alguna més) que no la deixen ni a sol ni a sombra i fan torns per
fer-li de dames d'honor o per fer-li trunyelles... Quina gelosia!!
Tenim ganes de voltar pel nostre
compte i interactuar amb les instal·lacions. Decidim donar l'ordre
“rompan filas” i de seguida la guarda es desfà en petits grups.
Ara, quan cadascú pot centrar l'atenció on ell vol i anar al seu
propi ritme, pareix que hi ha aprenentatge.
A les 13:00h ens reunim tots davant el
bosc humit per anar a dinar al restaurant del Cosmocaixa. Menú?: 1r.
macarrons bolonyesa. 2n. salsitxes amb patates fregides. Postre:
natilles. I per acabar de rematar el viatge, celebram tots junts
l'aniversari de n'Alejandro. Acabam de dinar i tenim una estona
d'esbarjo a l'explanada del Cosmocaixa.
2n
combat
de
boxa
pes
mitjà.
Motiu:
burles
sobre
una
bossa
d'en
Mateu
Tous.
Aspirants
al
títol:
Mateu
Tous
i
Jaume
Massanet.
Perdedors:
empat
tècnic.
Desprès
del
combat
hi
ha
una
repolsa
explicativa
que
els
aclareix
les
idees:
“No
ens
burlam
de
ningú
i
estratègies
per
escapar
de
les
burles”.
Sortim del Cosmocaixa. Per sortir del
Cosmocaixa no surts per la sortida. Per sortir del Cosmocaixa surts
per la tenda del Cosmocaixa. I com tots sabem... tothom cau a la
trampa!
NOUCAMP
(o
CAMPNOU?)
:
Hi arribam sobre les 15:45h, no hi ha
unanimitat a l'hora de fer alabances cap al FCB. Hi ha uns quants de
merengues que es deixen sentir: Andrés Garcia, Joan Ramon, Joan
Pascual, Biel Souto i alguns més fan mala cara i just frissen de
sortir del camp.
Passam pel museu, la graderia, la sala
de premsa, els vestuaris, la gespa, pujam per la graderia i tornam
baixar.
3r
combat
de
boxa
pes
mosca.
Motiu:
domini
sobre
la
posició
a
la
fila
a
un
lloc
estret.
Aspirants
al
títol:
Andreu
Garcia
i
Biel
Souto
(dos
madridistes
combateixen
en
camp
blaugrana
això
deu
ser
per
la
ràbia
continguda
d'haver
d'anar
a
casa
de
l'enemic).
Perdedors:
empat
tècnic.
A
l'entrevista,
després
del
combat,
Andreu
Garcia
explica
que
quan
en
Biel
el
va
empènyer per
passar-li
ell
va
empènyer al
Biel
i
llavors
en
aquest li
va
dir
alguna
cosa...
“i
que
se
tenia
que
ir:
tan
panxo”??
conclou
l'aspirant
que
té
el
morro
inflat...
Sortim del Nou Camp. Per sortir del
Nou camp no surts per la sortida. Per sortir del camp nou surts per
la tenda, com no podia ser d'altra manera.
Ens aturam a fer un poc de temps a un
xiringuito al costat de la tenda mentre van sortint els últims
compradors d'objectes culés. Tothom té ganes de beure però n'hi ha
que no tenen ni per pipes...
En Toni Hernández està content
perquè ha vengut a cercar-lo el seu pare i quedarà amb ell uns dies
per Barcelona. La resta, pujam al bus i partim cap a l'aeroport. Són
les 17:45h. Hi arribam; repartim DNI's (la sopresa ve quan ens adonam
que també ens hem quedat en Dni d'en Toni, que va haver de venir a
l'aeroport a cercar-lo); ens donen les targetes d'embarcament; ens
acomiadem de les nostres meravelloses guies; i ens dirigim cap a la
terminal A porta 16.
Mentre
esperam
alguns
corren
i
juguen,
altres
compren,
altres
van
al
bany,
i
en
un
tres
i
no
res
té
lloc
el
4t
combat
de
boxa
mixte de diferents
pesos.
Motiu:
joc
amb
contacte
que
degenera
en
brega.
Aspirants
al
títol:
Alba
Morillo
i
José
Antonio
Mouzo.
Perdedors:
empat
tècnic.
A l'entrevista, després del combat,
Alba Morillo es queixa que els àrbitres sempre li donen la culpa a
ella. Quedam que en arribar al poble farem un recurs a la
federació...
Ha arribat l'hora d'embarcar. Tots hi
som encara que algun no troba la targeta d'embarcament... al final
tot s'aclareix i pujam a l'avió a l'hora prevista. També arribam a
l'hora prevista a Son Sant Joan; recollim les maletes i cap a la
vil·la.
Són
les
20:45h,
pujam
al
bus.
Feim
el
darrer
recompte
i
hi
som
tots
encara
que
en
faltin
tres...
Partim,
pel
camí
parlam,
reim
i
cantam.
Pareix
que
més
o
manco
tothom
ha
passat
gust;
ha
estat
un
viatge
complet
en
el
que
haurem
aprés
molt
uns
dels
altres;
haurem
conegut
coses
noves;
experiències
noves;
convivències
noves
que
hauríem
d'emprar
per
millorar
la
nota
que
ens
calificarà
com
a
persones.
Alumnes
de 3r cicle del Col·legi
Concertat
Sant
Salvador
d'Artà
ESCRIT PER JOAN MATEMALES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada